Dal set al nóu cents
Ental Set Cents l'Auta Val Ges es protagonista de la guerra franc - espanhòla, e puèi d’aquela per la succession Austriaca. Ental 1708 pagant 1.500 ducats Entraigas, per decret d’Anna d’Orleans Duquessa de Savòia, obten lo drech de nominar lhi siei sindics. Ental 1716 Entraigas fai 600 familhas, 2700 personas.
En lhi ans 1750 - 1751 nais una polemica entre lo Prevòst ed lo Sindic per plaçar sus la glèisa parroquiala una mostra utila a la popolacion d’Oltreriu, tròp da luenh da la confraternita de Santa Crotz per poler veire lo siu, proprietat de la Comuna.
Ental lulh del 1789 comença la revolucion francesa e ental 1793 l’exercit del Duc d’Aosta, devengut puèii Rei Vittorio Emanuele I, plaça per dui mes lo quartier general a Entraigas. Soldats francés dal niçard intron en Piemont ental 1798 e lhi Savoiards passon sovent dal Còl del Sablon e dal còl des Fenestras. Bandas localas atacon sovent lhi francés. A Entraigas l'autoritat francesas es sagrinaa per lo contraband de sal e tabac e la presença di delinquents dichs "Barbets". Sot l'emperi de Napoleon Entraigas es incorporaa a la França, e ven assenhaa al Dipartiment d’l’Estura.
Con un decret del 22 de genier del 1808 firmat da Napoleon tròba solucion la lònja rusa sus lhi confins entre Entraigas e Vaudier, que devenon aqueli d’encuei. Ental 1810 venon realizats la nòva eschala d’la glèisa Parroquiala e l’aigaduch; per l'ocasion la fontana octagonala en plaça del Municipi, del 1565, ven meiraa. Ental 1813 se conton 650 familhas e 3000 personas. Con la Restauracion del 1814 e la fin de l'emperi de Napoleonic se torna al vielh regim administratiu e politic. Ental 1820 - 1825 ven realizat lo nòu cementieri. Ental 1830, sus dessenh de l'arquitect Gioachino Rossi d’Andòn, es realizat lo Palais Comunal; Michele Grosso, con testament, dona liras 3.000 per la realizacion e manutencion d’un Espidal, encuei Centre Sòcio Assistencial Sant Miquel, començat ental 1834.
Ental 1850 ven arfach, en collaboracion con la comuna de Vaudier, lo pont de Marmoreras, dich Pont Ros, destruch da la pluèia. Vers la metat del sècle a Entraigas se tròbon cinquanta fabricas de lana ente trabalhon 300 obriers, sensa contar las fremas que filon a man; se fan 3000 draps e telas a l'an. La lana ven importaa da Briga ental comtat de Niça e sustot da Marsilha.
Lo territòri comunal es de 43.000 jornaas, 11.300 ocupaas da bòscs e tuscha. Van en pastura 2200 vachas, 4600 feas e 1100 chabras. Lhi a doas escòlas a Entraigas: una d’italian e aritmetica, l'autra de latin.
Despuèi lo 1855 lhi Reals Savòia passon per Vaudier e Entraigas diversi bòts. Las popolacions del pòst, per reconoissença, concedon a Vittorio Emanuele II, Rei de Sardenha e ental 1861 premier Rei d'Italia, lhi drechs exclusius de Chaça e Pescha en granda part del territòri comunal, confermats decò a Rei Umberto I e a Rei Vittorio Emanuele III. A Sant Jaco resta un bèl casòt de chaça.
Comença ent’aquesti ans l’emigracion vers la França e lo Sud America. En lhi ans 1859 - 1861 lo confin comunal d’Entraigas s’eslarja e compren decò l'auta Val Vesubia e l'auta Val Gordolasca con lo pichòt santuari de Sant Grat: questa valadas tornon a la França ental 1947. Ental 1885 es fondaa la Societat de Mutuo Socors per Obriers e Agricultors, e ental 1896 l'Asil Enfantil deven Ente Moral afidat a tres monhas del Cotoleng.
