Lhi Catars e lhi Anjau
Rocavion deven nidus hereticorum quora Crosats e Inquisitors, ental XIII secol, chaçon catars e vaudés dal Lengadòc. Per quarque estudiós, seria fin estaa cuna de l’eresia albigesa: seria partit d’icì Marcus, premier vesco de la glèisa catara italiana. Di Anselmo d’Alessandria: ad Rocavien, et est locus apud Cuneum, ubi stabant cathari qui venerant de Francia ad habitandum (a Rocavion, dapè Coni, ente se son estabilits de catars venguts da la França). Pr’aquò l’extranòm donat a n’aquelhi d’ Rocavion seria taro, catars. Del temp anjovin reston senhs en la toponomastica: al Bec Berchassa lhi a lo garb d'la Reina Jana, un telh en la ròcha liat a la legendaria figura de la reina Giovanna I d'Angiò. Aquì, diversament da la val d’Estura, ente la Reina Jana es ricordaa coma generosa e protectritz del pòpol, Joana es vista coma la figura demoniaca des legendas medievalas: dion qu’en viatge da Napoli vers la Provença, la reina se seria fermaa al Bec d’Arnòstia per lo bon clima. Après gaire de temp seria arribaa la pest, enterpretaa da la popolacion coma un castig divin per la presença de la pecatritz. Lo pòpol prega Joana d’anar via, mas per far-lo aquesta pretend un parier de chaussiers: se descuerb parelh siu secret, avia lhi pe d’jalina coma una sorciera o mascha.
