Lo Sieis cents
Quora lo país se mera vers sud- est, la gleisa parroquiala ven bastia en la part baissa de Corso Bisalta chamaa Valgea.
Encuèi es chamaa “Chiesa Vecchia” o gleisa de la Santissima Trinitat e serè la gleisa parroquiala de Bueves fins al 1675, quora ven realizaa una gleisa nòva e pi granda sus la “Riba de Bueves”, encuèi Piazza dell’Olmo.
La plaça de l'Olm, dich parelh per lo pluri-centenari arbol abatut ental 1938 e encuèi sustituit da una carpol blanc, es dominaa da la Gleisa Parroquiala de S. Bartolomeo patron de Bueves, en estil baròc.
Son cloquier era chamat en l’Etat Mesana “la Tor de l’est” perqué era la vielha tor de guardia del Rocet. Vers lo 1590 la comuna firma lo contract embè lo prevòst Don G. B. Ascheri per transformar la tor en cloquier, embè tres clòcas.
Presenta decò una pintura embè l’ensenha de Bueves: lo biòu e la Bisimauda.
Fòra de la Gleisa, una fontana en pèira pòrta una escricha en latin e la data “1514 DIE 15 NOVEB”.
Embè la difusion del valdisme e del calvinisme, la gleisa catòlica manda de monges (sustot capocins) per reportar la vera fe, e bastìs nòvas gleisas e confrairias: la Gleisa de S. Crotz (la Crosaa), del principi del Sèt Cents, encuèi sala conferenças.
Embè l’arribaa des epidemias, sustot la pest del 1630, venon bastias chapèlas en onor de Sant Ròc e lo Santuari de S. Antòni.
