Lo medioevo
L'abitat es documentat con lo nom de Roascha (an 1198), Rovasca (an 1246), Roascha villa Roasche (an 1262): lo paìs seria naissut al principi del XII secolo en lhi territòris qu’eron sot l'Abbadia de Pedona, que se lo contendarè con lo marquesat de Saluces. A la metat del XIII secle Roascha intra ental distrect de Cuneo, e lhi restarè sot lo domini anjovin, salucés e sabaud. Per lhi abitants del pòst auria originas medievalas la legenda de la Dragonera. Al principi del valon de Fontanafreida lhi a una gròta con la sorgent Dragonera: a travèrs un sifon de 35 m l’aiga sòrt da un tompi a forma d’uelh, dicha de fach l’uelh. Per la legenda lo topònim arsonaria un dragon nier, mitic mostre liat a ròchas, bauç e balmas. Mas la raitz celtica *dra vòl dir escorrer, en relacion a la violença e potença del riu.