Lo Medioevo
Reston gaire de traças de la Chapèla del Sant Sudari del 651, de l'antic chastel de l'XI secol de Rupe Guidonis (dapè la colina del Sant Sudari) e d’un chastel dapè del Bec d'Arnòstia. Decò lo passatge di Sarrasins vers lo Mila es atestat mec da la toponomastica, per la Ròca Maurina. Lo paìs ven nominat per lo premier bòt ent’un diplòma de l'imperator Enrico III (26 genier del 1041) ente Rocha Corvaria es un dependença del monasteri de Pedona, confermaa en domini del vesco d'Ast. Ental 1163 lo paìs es governat senhors del pòst sotopòsts al marcqués de Saluces; ental 1197 passa al marqués del Montferrat que la dona en feud a Bonifacio, filh de Manfredo de Saluces. Lhi predecessors di Druda, senhors de Rocavion ental XII secol, son Guglielmo Tasso, Pietro de Sapeda e Anselmo, que an terras e prats sal còl de Tenda vers Limon. Entre lhi premiers feudataris del pòst lhi son las familhas Ursi, Biscarra e Balangero, presents fins al XIV secol. Ental 1268 l’abat del monasteri de’lo Borg obten lo chastel de Rocavion e «di possediments de la val Vermenanha e de la val de Fer». Rocavion es teatre de batalhas ental 1231 e 1275. A la fin del XIII secol lhi marqués de Saluces renòvon a l’abat la jurisdiccion sus Rocavion e la val Vermenanha. Ental 1372 lhi marqués de Ceva preston vassallatge al cont Amedeo de Savòia per aqueste feud, ensemp a Andòn, Entraigas, Lo Borg, Rocavion e Vaudier. Totun fins al 1392 lhi marqués de Ceva mantenon lhi drechs senhorils sal pòst. A metat del XV secol lo duc Amedeo dona a la familha Cerrati de Bueves lhi «redits e pertinenças de la tor de Rocavion», e lhi drechs sal pedatge venon ceduts da la familha Tomatis ai conts Lascaris co-senhors de Briga.
