Longobards, Francs e Sarracins
Dempuèi lo 568 es possible ipotizar en Piemont tres ducats segurs, a l’entorn di cap luèc Turin, Asti, Ivrea, e un probable, ren urban, embè son centre a San Giulio d’Orta e competença sal Piemont nòrd-oriental. La presença longobarda dins lo territòri de l’actuala provincia de Coni es atestaa mec da quarque document (pas segurament autentic) e rests esculturats relatius a l’existença de centres monastics, vorguts da reis longobards, entre VI e VIII sècle. Aquesti son lo Monastier de Sant Pèire de Panh, l’Abaia de Sant Dalmas de Pedona e l’Abaia del Vilar. La creacion d’aquesti centres religiós fai part de l’“explosion” de fondacions monasticas de l’Italia longobarda, provocaa da eslanç religiós entreçat a enterés politics e econòmics. Malurosament las fònts seguras son gaire e ajuon pas a fixar quora se sie passaa la fondacion d’aquesti monastiers, fòra que per lo Monastier de Panh qu’a gardat una richa documentacion, que navisa fins son fondator, lo rei Astolfo (749-756).
Chal segurament navisar que lo Piemont es estaa la premiera region italiana a èsser envadua da Carlo Magno, a travérs la val d’Ols, ental 773. Se sap pas gaire de l’ordinament carolingian en Piemont. Entre la metat del X sècle e la fin de l’XI, en la part centre-mesjornala de la region, se sobrepausavon tres circonscricions ecclesiasticas (las diocesis de Turin, Asti e Alba) e cinq districts publics (lhi comitats d’Auriate, Turin, Asti, Bredulo, Alba). Lo territòri de l’actuala Comunitat de Montanha fasia part del Comitat de Bredulo, qu’avia benlèu son centre dapè de l’actuala Mondovì.
Aprés lo IX sècle las valadas veon una invasion de Sarracins que, devalant da Frassineto en Provença ente s’eron fortifiats, pòrta destrucion en tota la region. Las peaas d’aqueste passatge son documentaas, coma per la distrucion de l’Abaia de Sant Constanç al Vilar, o per la presença de substantius que semelhon liats a la fòrta impression causaa da l’arribaa di Sarracins (ex. morre, vis, da maur), e a la difusion de mites liats ai Maurs. Batuts lhi Sarracins, lo territòri passa sot l’evesco d’Asti, Rosone, e al qual l’emperator Ottone I de Casa Sassona embè diplòma del 969 conferma tuchi lhi possés, las donacions e las jurisdicions di predecessors. Possés confermats ental 1041 da l’emperator Enrico III a Pietro II, evesco d’Asti.
